El Consell Cultural de les Valls d'Àneu

La creació del Consell Cultural, l'any 1983, s'emmarca en el context d'augment, a Europa, des de la dècada dels vuitanta, de les perspectives de desenvolupament i promoció dels béns culturals. La iniciativa parteix, doncs, d'expectatives i experiències desplegades a diversos països europeus que troben, en l'espai aneuenc, terreny propici per a progressar. Aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, amb identitat geogràfica i personalitat històrica pròpia, sofrí del 1936 ençà l'enorme trasbals social que suposà la guerra, una trista i lamentable recessió demogràfica —un degoteig constant, creixement negatiu fins als vuitanta— que delmà progressivament l'empenta humana dels pobles, completada per una esborronadora manca de serveis. Els anys setanta, la fusió administrativa del municipis aneuencs sembla encarar certerament els camins d'una qualitat necessària de vida per a aquesta zona muntanyenca: es progressa en l'àmbit docent, se solucionen poc a poc els dèficits en matèria de comunicacions, milloren subtancialment els serveis sanitaris. Any rere any, el turisme com a base econòmica ha anat desplaçant la tradicional economia agrícola i ramadera que amb l'entrada a la CEE va perdent força. És justament dins aquesta estructura que se superposa el projecte del Consell Cultural amb l'objectiu de potenciar i dinamitzar la terra d'Àneu, d'incidir-hi social i econòmicament.

Des de la seua creació, el Consell ha actuat com un vertader centre de gestió cultural tot dividint l'actuació en dues etapes complementàries: 1983-86, naixement, estructuració, definició legal i primeres activitats de difusió: jornades i actuacions d'animació sòcio-cultural diverses; 1986-endavant, consolidadió i creació dels projectes culturals entorn del patrimoni: documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. El resultat d'aquesta política cultural, que s'ha vist amplament recolzada des de la base popular i els municipis aneuencs, ha afavorit la creació de llocs de treball. Aquesta tasca de dinamització cultural s'ha vist reconeguda doblement amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l'Ecomuseu. Entre les diverses infrastructures i fites culturals, ha propiciat la creació de l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu el 1985, l'Escola de Natura de les Valls d'Àneu, el 1987, L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu el 1988, Dansàneu, el 1991, Les Trobades d'Escriptors el 1994.

Les actuacions del Consell s'han adreçat també a d'altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d'Esterri o la de les Falles d'Isil per les quals va aconseguir, de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement com a Festa d'Interès Nacional, l'única de les terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l'espadanya de Sant Joan d'Isil o l'adequació interior i exterior de santa Maria d'Àneu; patrimoni artístic i mobiliar: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i la talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròplis d'Alós i, especialment, els treball de recuperació del Conjunt arqueològic de València d'Àneu.

L'any 1986, el Consell coordina els tràmits per a l'obtenció dels escuts heràldics dels municipis aneuencs aprovats pels consistoris que també consensuarien la proposta del Consell per a l'escut i bandera d'Àneu. Malgrat ésser, les valls d'Àneu, una unitat geogràfica i que fins a les darreries del segle XVIII mantindria la seua estructura política i eclesiàstica, mai no havia comptat amb escut i bandera pròpia.

L'any 1990 s'encetaven les activitats de difusió pròpies amb la publicació de la revista Àrnica, els Quaderns del Consell i de l'Ecomuseu, els Petits Quaderns del Consell i la Memòria fotogràfica de les falles d'Isil, de Pere Català Roca. El Consell ha col·laborat també en publicacions diverses adscrites a les activitats desplegades: els cinc volums de les Trobades d'Escriptors al Pirineu; les Respostes de les valls d'Àneu al qüestionari de Zamora; Aquesta nit encenem falles i l'edició facsímil de La Vall d'Àneu de Joaquim Morelló.

Arxiu Històric de les Valls d'Àneu

Fragment del Llibre de costums i ordinacions de les valls d'Àneu

L'entitat neix el 1985 amb l'objectiu de recuperar, conservar i difondre la documentació històrica dispersa en els municipis anuencs. Ubicat en l'edifici de l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu que en té la tutela. Constituí, llavors, la primera infrastructura arxivística del Pallars i s'incorporà a la xarxa d'arxius de la Generalitat. Actualment depèn orgànicament de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, inaugurat l'abril del 1995. Aplega, en els seus fons, una tipologia documental variada —municipal, eclesiàstica i notarial— dels segles XVI al XX, pertanyent als arxius municipals d'Alt Àneu (Seccions Isil, Alós, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre, Borén i València); d'Esterri; de la Guingueta d'Àneu (Seccions Escaló, Escart, Estaron, Jou, La Guingueta, Dorve, Berrós Jussà i Sobirà, Unarre, Llavorre, Gavàs, Cerbi, Burgo I Escalarre. Conté, a més, els Processos de Batllia del segle XVIII i el facsímil fotogràfic del Llibre dels Privilegis i Ordinacions del segle XIV.

Camp d'Aprenentatge Valls d'Àneu

L'any 1987 neix l'Escola de Natura amb el propòsit de donar a conèixer el patrimoni natural de les valls d'Àneu als alumnes de Catalunya, a través de l'educació ambiental. El Curs 89-90, passa a formar part de la xarxa de Camps d'Aprenentatge del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Aquest ambiciós projecte, avui realitat, concebut inicialment per Ferran Rella i Cisco Farràs i adequat, més endavant, per Llorenç Prats supera l'àmbit de la museologia tradicional. És un museu de l'home emmarcat en el seu entorn. Permet relacionar elements monumentals, naturals, etnogràfics amb el paisatge dins del qual s'inscriuen, de recuperar formes de vida aneuenca i de resituar els objectes en el seu lloc d'origen per tal d'explicar l'organització de la vida a les valls d'Àneu. Bàsicament conté tres elements essencials: Casa Gassia d'Esterri d'Àneu, cap de l'Ecomuseu. Una casa aneuenca del segle XVIII; uns radials, espais testimonis: l'asserradora d'Alós, el conjunt monumental de Son…i tot un seguit d'itineraris, lligams indispensables per tal de transmetre al viatger un criteri global d'interpretació de l'espai aneuenc.

Escut i bandera de les valls d'Àneu

L'any 1989, el Cosnell Cultural de els Valls d'Àneu, sol·licitava de la Societat Catalana de Genealogia i sigil·lografia i de l'associació Catalana de vexil·lologia, respectivament, l'escut i la bandera de les valsl d'Àneu. L'informe emès s'aprovà posteriorment per la junta del Consell Cultural el dia 16 de desembre de 1989.

Un dels motius que els adornaven era la flor de neu, una flor estimada, apreciada i venerada per tots els pirinencs. Els estudis, però, de l'eminent lingüista Joan Coromines que progressivament va publicar en la magna obra Onomasticon Cataloniae, el volum II, pag. 192, aparegut el 1994, explicita en l'entrada Àneu, vall d' la procedència d'aquest nom del fitotopònim basc "anabi", és a dir nabiu. Vaccinium myrtillus, una singular planta pirinenca de flors d'un verd pàlid rosat i fruits rodons, de color negre blavós.

D'acord amb aquesta informació, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, és a dir, de les valls del nabiu i amb el ferm propòsit de recuperar identitat, demanava de reconsiderar la proposta inicial per tal de substituir la flor de neu pel nabiu densament representat en les seves muntanyes.

La nova proposta era aprovada per la Junta del Consell Cultural el novembre de 1995 i, els nabius, com a motiu distintiu de les valls, foren utilitzats per primer cop com a logotip emblemàtic del cinquè aniversari de la revista Àrnica.

ESCUT

L'escut heràldic de les valls d'Àneu, s'organitza i blasona de la manera següent:
Armes: Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'un ram de nabiu de sinople fruitat de sable.

BANDERA

La bandera de les valls serà apaisada, verda, de proporcions 2x3, amb una ram blanc fruitat de quatre nabius negres —un per cada municipi aneuenc (Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Espot i La Guingueta d'Àneu)— coronats de blanc, tots quatre situats al centre.

© 2001 Consell Cultural de les Valls d'Àneu